Frase cèlebre sobre biblioteques



Siempre imaginé que el Paraíso sería algun tipo de biblioteca.

Jorge Luis Borges (1899-1986). Escriptor argentí

23 d’abril del 2020

Bona diada de Sant Jordi... confinada!!!

I bé... el dia ja ha arribat! Avui, encara que estiguem confinats, volem celebrar la diada de Sant Jordi amb vosaltres al nostre blog. Perquè... què seria un blog de biblioteca, sense els llibres, sense el Sant Jordi, sense l'escalfor que fa la literatura??? 
Sort dels llibres! Ens transporten, ens fan viatjar, ens fan viure aventures i ens permeten posar-nos a la pell dels personatges més curiosos... És per tot això que avui us volem oferir el començament d'una novel·la que és considerada un clàssic de la literatura. La va escriure Jules Verne i porta per títol La volta al món en vuitanta dies, una aventura ara mateix impensable i impossible que us permetrà visitar terres llunyanes i us enganxarà a llegir de tal manera que no podreu parar.
Us fem arribar el començament de la novel·la i un enllaç on la podreu llegir sencera en línia, en versió adaptada i, per tant, reduïda, per si aquest primer fragment us deixa intrigats.
Bona diada, lectors i lectores!!!

1. L'aposta

Phileas Fogg era una persona molt coneguda entre l'alta societat de Londres. Vivia en una cas situada en un dels millors barris de la ciutat.
Era un home metòdic i de poques paraules. Parlava tan poc sobre la seva vida i els seus orígens que gairebé ningú no sabia res d'ell. No tenia ni dona ni fills, i tampoc no se sabia qui eren els seus pares.
No li agradava viatjar i feia molts anys que no sortia de Londres.
L'única cosa certa i sabuda era que pertanyia al Reform Club. Hi anava cada dia a dinar, a llegir el diari i a jugar a cartes i a conversar amb els seus amics, tots ells de la seva mateixa classe social, com ara enginyers i banquers.
Phileas Fogg no treballava. Era molt ric. Havia heretat una fortuna, però ningú no gosava preguntar-li res sobre aquest tema, perquè sabien que no li agradava parlar d'ell mateix. A més a més, preguntar-ho era una cosa de mal gust: no s'adeia amb l'ambient selecte del Reform Club.
Fogg aparentava uns quaranta anys. Era elegant, ordenat, puntual i tranquil i s'ho agafava tot amb molta calma. No suportava canviar de costums, i per això seguia un ordre i un horari estrictes en la seva vida diària.

Què? Us animeu a seguir llegint??? Aquí teniu l'enllaç: