Així, doncs, aquí us deixem un poema perquè pugueu gaudir de valent. Ja el coneixíeu? Va, llegiu-lo i a veure si us agrada!
Dóna'm la mà
Dóna’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amantLes barques llunyes i les de sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;miraran noves rutesamb l’esguard lent del copsador distret.Dóna’m la mà i arrecera la galtasobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens donaran ombra.i les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amaraa l’amor, tota cosa prop del mari jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d’amar.Dóna’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit