Avui fa un any que vam perdre una companya, la Montse Fauria, a la qual vam voler recordar posant el seu nom a la nostra biblioteca. Podríem extendre'ns molt parlant d'ella, de les seves virtuts, de la seva companyia i del seu tarannà tranquil i pacificador.
Hi ha vegades, però, en què el silenci omple molt més que les paraules. No cal, per tant, afegir res més. Segur que tots els que la vam conèixer la tenim en el nostre pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada