I bé, aquí teniu una nova entrada amb més lectures per fer... Avui toca un fragment de la novel·la juvenil El mur. Una faula moderna, de William Sutcliffe.
Us deixem llegir el principi de la novel·la perquè se us obri la gana i, si voleu fer el tiberi sencer, ja sabeu! Haureu de venir a buscar la novel·la a la biblioteca! Veniu, que us està esperant!
Correm cap a la pilota, espatlla amb espatlla, les motxilles de l'escola rebotant d'un costat a l'altre. Jo em poso al davant, però el David m'agafa la motxilla i m'estira enrere, com un genet que atura un cavall.
- Ei -crido-. Això és falta!
- Aquí no n'hi ha, de faltes.
- Com que no?
- No hi ha àrbitre!
El David arriba a la pilota primer i la protegeix amb el cos.
- Observa això -em diu, i, amb un moviment brusc dels talons, salta sense moure's del lloc on és i intenta passar-se la pilota per sobre el cap. Se li descontrola i rodola fins a la cuneta. El David es creu que juga molt bé a futbol, tot i que és tan poc coordinat que només sap on té els peus quan se'ls mira.
Jo em poso la pilota entre els turmells i, amb una flexió ràpida de cames, salto i giro sobre els talons. L'esfera de cuir queda perfectament suspesa en l'aire, com si esperés el meu peu, i executo el que només es pot descriure com una volea increïble, engaltada en el punt just. La pilota surt disparada, més ràpid i més lluny del que m'hauria pogut esperar mai.
La vida, com probablement sabeu, està plena d'alts i baixos. La perfecció sempre té un preu.
En el precís instant que la meva vamba impacta en la pilota, el carrer desert on juguem deixa d'estar desert. Un cotxe patrulla tomba la cantonada, però la meva pilota ja vola i no puc fer res perquè torni.
El conductor no deu estar gaire atent, perquè no trepitja el fre fins que la pilota pica contra el parabrisa. El David arrenca a córrer. Jo esprinto cap a la bola i hi arribo quan el policia baixa del cotxe.
- Has sigut tu? -crida.
- No -dic mentre recullo la pilota.
- Et penses que soc estúpid?
Una mica més i li dic que sí. Si ho hagués fet, em sembla que hauria estat la cosa més graciosa que he dit mai, bàsicament perquè és probable que el paio sigui una mica estúpid. Imagineu-vos passar-se el dia donanat voltes i més voltes amb un cotxe, patrullant per uns carrers on no passa mai res. Per molt intel·ligent que siguis d'entrada, acabes amb el cervell fet puré. El poli porta una pistola, però no es pot disparar a algú només perquè t'ha dit estúpid.
No dic ni piu i corro amb la pilota fins on m'espera el David, mig amagat darrere un cotxe aparcat. Li explico el que he estat a punt de dir i ho troba tan graciós que em dona un cop de puny al braç, cosa que és bastant emprenyadora, o sigui que m'hi torno, i llavors ell em clava una empenta i jo l'agafo per la cintura i comencem a barallar-nos.
Quan el cotxe patrulla passa pel nostre costat, tinc el David assegut damunt del cap i veig que el conductor ens mira fent petar la llengua, com si ens considerés idiotes, però jo sé que l'idiota és ell.
Després d'això tornem a fer filigranes amb la pilota, fins que el David intenta copiar la meva volea i la bola s'enlaira per sobre la parada de l'autobús que hi ha a l'altra banda del carrer i supera la tanca que envolta una obra. No és una d'aquelles obres normals dels afores del poble, sinó una de molt rara que hi ha al davant de l'ambulatori: no hi construeixen mai res i no es veu mai ningú que hi entri o en surti.
- No m'ho puc creure -diu el David. Sabia que diria això.
- Era una pilota nova!
- Se m'ha descontrolat -diu. Això també sabia que ho diria.
El David intenta no mirar-me i veig que té la intenció de marxar, o sigui que me li poso al davant per barrar-li el pas.
- Hauràs de saltar la tanca i anar-la a buscar -li dic.
Ens mirem la tanca. Més aviat és com un mur: fa més del doble de la meva alçada i és de fusta massissa, sense ni un sol forat per veure què hi ha dins. Originàriament era blava, però amb el pas dels anys s'ha descolorit i ara ja té un to grisós, d'aigua de rentar plats, i la pintura s'ha escrostonat i s'hi han format tot de bombolles ovalades. Aquesta obra és l'únic lloc d'Amarias que no és nou de trinca. La resta del poble és com si l'acabessin de desembolicar.
William Sutcliffe, El mur
