Obrim la biblioteca!!!

Bon dia! Avui us portem bones notícies! Dilluns que ve, 28 de setembre, obrim la biblioteca! A continuació, us informem dels horaris i el protocol a seguir: 

 

HORARI: de dilluns a dijous de les 11.30h a les 12.00h 

 dilluns 1r ESO 

dimarts 2n ESO 

dimecres 3r ESO 

dijous 4t ESO 

BATXILLERAT diàriament, sempre a l'esquerra del moble separador 

 

Els alumnes que vulgueu venir a la biblioteca cal que: 

1. Sortiu al pati per la porta que té assignada el vostre curs. 

2. Entreu a l'edifici per Consergeria i aneu directament cap a la porta de la biblioteca. 

3. Us poseu gel hidroalcohòlic. 

4. Us inscriviu al full de registre de la bibliotecària (ella us prendrà nota del nom, cognoms, curs i grup i de l'hora d'entrada). 

5. Us assegueu a la taula que us indicarà la bibliotecària, mantenint la distància de seguretat. 

6. Ocupeu tota l'estona el mateix lloc un cop us hagueu assegut. 

7. Netegeu la taula i la cadira quan marxeu amb el paper i el desinfectant que us facilitarà la bibliotecària. 

8. Afegiu al full de registre de la bibliotecària l'hora de sortida (ella ho anotarà). 

9. Us torneu a posar gel hidroalcohòlic. 

10. Sortiu al pati per Consergeria i aneu amb els companys/es del vostre curs per a entrar, quan sigui l'hora, per la porta assignada al vostre curs. 

 

Els alumnes que vulgueu demanar un llibre en préstec cal que: 

1. Envieu un correu a biblioteca@inspuigcargol.org indicant, a l'assumpte, el vostre nom i cognom i el curs i grup. 

2. Feu constar al cos del missatge el llibre que voleu en préstec o, si no sabeu exactament quin llibre voleu, el tipus de llibre que us pot interessar. 

3. Estigueu pendents del correu perquè la bibliotecària us respondrà el correu i us donarà cita prèvia per a venir a recollir el llibre. 

4. Vingueu a buscar el material el dia que se us haurà indicat al correu i el retorneu quan us indiqui la bibliotecària, qeu el deixarà en quarentena durant 48 hores. 

 

Bé, esperem no haver-vos marejat massa. Simplement, volíem que tinguéssiu clares les instruccions i que les tinguéssiu per escrit, en cas que necessiteu venir a la biblioteca per algun motiu. Bon cap de setmana i bones lectures! 

Ja teniu el formulari del projecte "Lectura a l'aula" a punt!

Bon dia a tothom! Ja teniu el formulari de lectura a punt perquè, quan acabeu un llibre, el pugueu omplir i anem registrant les vostres lectures. El trobareu al lateral dret d'aquest blog! Endavant!!!

Benvinguts!!!

 Bon dia a tothom!

Avui reprenem l'activitat lectiva amb la il·lusió i l'esperança que tot vagi bé i que puguem passar un curs ben bonic, viatjant mitjançant els llibres, el mitjà de transport més ràpid, econòmic i ecològic de l'univers!

Així doncs, amb aquest missatge us volem, en primer lloc, donar la benvinguda a la biblioteca, un cop més; i, en segon lloc, informar-vos que properament penjarem el protocol d'actuació que es posarà en pràctica d'aquí uns dies per tal que l'ús de la biblioteca sigui possible i perquè ho sigui de la manera més segura.

Esperem que hagueu vingut tots i i totes amb moltes ganes de llegir i amb l'energia i l'optimisme que tant ens ajuda a empènyer i a seguir, encara que les circumstàncies ens ho posin difícil.

Estigueu pendents del blog els propers dies perquè us informarem de la nova normativa i de la nova organització de la biblioteca, eh! Nosaltres no ens hem rendit! I vosaltres??? Estem segurs que tampoc!

Benvinguts al nou curs 2020-2021!!! 

Imatge d'una flor que ha nascut del no-res, contra tot pronòstic

Bon estiu!

Bon dia a tothom!

Aquesta serà l'última publicació del curs i, per tant, ens toca desitjar-vos que passeu un molt bon i merescut estiu. 

Abans de marxar de vacances, però, us volem recordar que la lectura és una activitat ben interessant que us pot ajudar a  viatjar ben lluny sense moure-us de casa. En els temps que vivim, i tenint en compte que viatjar ja no serà tan fàcil ni àgil com abans, us animem a viatjar mitjançant els llibres i a volar ben alt i ben lluny en aquest estiu que tot just ha començat.

Així doncs, lectors i lectores... 

BON ESTIU I BONES LECTURES!!!

Una mostra literària en format digital

Bon dia a tothom! 

Ja hem arribat a final de curs i és hora de recollir els fruits del treball que hem anat fent en els mesos de confinament. Per això és important que llegiu el que us volem explicar a continuació:

Com sabeu, aquest Sant Jordi el vam haver de celebrar des de casa. Alguns professors van gravar un vídeo llegint o recitant poemes que està penjat a la web del centre i que es va difondre entre famílies, alumnat i professorat per a celebrar aquesta diada tan especial.

Com cada any, teníem previst per a Sant Jordi el concurs literari i, finalment, no va ser possible portar-lo a terme. Ens vam quedar, però, amb la sensació que no era just que aquells alumnes que havien estat escrivint per a poder participar no poguessin mostrar a ningú les seves creacions. Així doncs, des dels departaments de Llengües i Llengües estrangeres es van anar recollint els textos dels alumnes i es va crear una mostra literària en format digital, que podeu veure i fullejar si cliqueu l'enllaç següent:

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/b7000706_3236/llibre/index.php

Esperem que gaudiu llegint els textos i, sobretot, que repareu en el fet que molts i molts de vosaltres heu volgut participar, malgrat les circumstàncies. Sense la vostra col·laboració, aquest petit projecte no hauria estat possible.

Per tant, i ja per acabar, només ens queda donar les gràcies a tot l'alumnat participant, a tot el professorat que ha recollit els textos, a la direcció del centre pel seu suport i a tots els que fareu un cop d'ull a aquesta mostra.

Ara sí, doncs, que us desitgem molt bon estiu... i molt bones lectures!!!

En temps de confinament... lectures a dojo! (IV)

I bé, aquí teniu una nova entrada amb més lectures per fer... Avui toca un fragment de la novel·la juvenil El mur. Una faula moderna, de William Sutcliffe.

Us deixem llegir el principi de la novel·la perquè se us obri la gana i, si voleu fer el tiberi sencer, ja sabeu! Haureu de venir a buscar la novel·la a la biblioteca! Veniu, que us està esperant!

Correm cap a la pilota, espatlla amb espatlla, les motxilles de l'escola rebotant d'un costat a l'altre. Jo em poso al davant, però el David m'agafa la motxilla i m'estira enrere, com un genet que atura un cavall.

- Ei -crido-. Això és falta!

- Aquí no n'hi ha, de faltes.

- Com que no?

- No hi ha àrbitre!

El David arriba a la pilota primer i la protegeix amb el cos. 

- Observa això -em diu, i, amb un moviment brusc dels talons, salta sense moure's del lloc on és i intenta passar-se la pilota per sobre el cap. Se li descontrola i rodola fins a la cuneta. El David es creu que juga molt bé a futbol, tot i que és tan poc coordinat que només sap on té els peus quan se'ls mira. 

Jo em poso la pilota entre els turmells i, amb una flexió ràpida de cames, salto i giro sobre els talons. L'esfera de cuir queda perfectament suspesa en l'aire, com si esperés el meu peu, i executo el que només es pot descriure com una volea increïble, engaltada en el punt just. La pilota surt disparada, més ràpid i més lluny del que m'hauria pogut esperar mai. 

La vida, com probablement sabeu, està plena d'alts i baixos. La perfecció sempre té un preu.

En el precís instant que la meva vamba impacta en la pilota, el carrer desert on juguem deixa d'estar desert. Un cotxe patrulla tomba la cantonada, però la meva pilota ja vola i no puc fer res perquè torni. 

El conductor no deu estar gaire atent, perquè no trepitja el fre fins que la pilota pica contra el parabrisa. El David arrenca a córrer. Jo esprinto cap a la bola i hi arribo quan el policia baixa del cotxe. 

- Has sigut tu? -crida. 

- No -dic mentre recullo la pilota. 

- Et penses que soc estúpid?

Una mica més i li dic que sí. Si ho hagués fet, em sembla que hauria estat la cosa més graciosa que he dit mai, bàsicament perquè és probable que el paio sigui una mica estúpid. Imagineu-vos passar-se el dia donanat voltes i més voltes amb un cotxe, patrullant per uns carrers on no passa mai res. Per molt intel·ligent que siguis d'entrada, acabes amb el cervell fet puré. El poli porta una pistola, però no es pot disparar a algú només perquè t'ha dit estúpid. 

No dic ni piu i corro amb la pilota fins on m'espera el David, mig amagat darrere un cotxe aparcat. Li explico el que he estat a punt de dir i ho troba tan graciós que em dona un cop de puny al braç, cosa que és bastant emprenyadora, o sigui que m'hi torno, i llavors ell em clava una empenta i jo l'agafo per la cintura i comencem a barallar-nos.

Quan el cotxe patrulla passa pel nostre costat, tinc el David assegut damunt del cap i veig que el conductor ens mira fent petar la llengua, com si ens considerés idiotes, però jo sé que l'idiota és ell. 

Després d'això tornem a fer filigranes amb la pilota, fins que el David intenta copiar la meva volea i la bola s'enlaira per sobre la parada de l'autobús que hi ha a l'altra banda del carrer i supera la tanca que envolta una obra. No és una d'aquelles obres normals dels afores del poble,  sinó una de molt rara que hi ha al davant de l'ambulatori: no hi construeixen mai res i no es veu mai ningú que hi entri o en surti.

- No m'ho puc creure -diu el David. Sabia que diria això.

- Era una pilota nova!

- Se m'ha descontrolat -diu. Això també sabia que ho diria. 

El David intenta no mirar-me i veig que té la intenció de marxar, o sigui que me li poso al davant per barrar-li el pas. 

- Hauràs de saltar la tanca i anar-la a buscar -li dic. 

Ens mirem la tanca. Més aviat és com un mur: fa més del doble de la meva alçada i és de fusta massissa, sense ni un sol forat per veure què hi ha dins. Originàriament era blava, però amb el pas dels anys s'ha descolorit i ara ja té un to grisós, d'aigua de rentar plats, i la pintura s'ha escrostonat i s'hi han format tot de bombolles ovalades. Aquesta obra és l'únic lloc d'Amarias que no és nou de trinca. La resta del poble és com si l'acabessin de desembolicar.

William Sutcliffe, El mur

En temps de confinament... lectures a dojo! (III)

Bon dia a tothom! 

Avui, a les nostres lectures per al confinament, us presentem diversos textos de l'artista Antoni Tàpies, acompanyats, tots ells, d'alguna de les seves pintures. Esperem que us agradin i que us serveixin de lectura i de fórmula d'evasió per a acabar de passar aquests dies a casa. Us fem arribar els enllaços per tal que pugueu gaudir del meravellós format amb què vénen presentats per la Fundació Tàpies.

Som-hi!

https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/El-joc.pdf
https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/Comunicacio_mur.pdf
https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/Res-no-cat.pdf
https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/creus.pdf

Imatge d'Antoni Tàpies amb una de les seves obres de fons

En temps de confinament... lectures a dojo! (II)

Bon dia! Ja tornem a ser amb vosaltres per a portar-vos un nou text que esperem que us agradi molt i molt.

El fragment d'avui l'hem tret d'un relat de misteri de William Irish que porta per títol Un robatori molt costós. Us fem arribar el principi de la història, esperant que us enganxi tant que no pugueu esperar a saber com acaba i el busqueu per a acabar de llegir-lo.

I diu així...

La senyora Alfreda Garrity va tenir un espant terrible quan es va produir la Gran Depressió del 1893. Tot al seu entorn, veia que els bancs feien fallida i que les accions queien fins a sota terra, i tot allò li va fer perdre el poc seny que li quedava després d'un desengany amorós que havia sofert deu anys abans. Sempre que recordava aquella crisi, es tranquil·litzava contemplant el bagul de tapa arquejada que tenia en un racó de la cambra d'hotel on vivia.

El seu pare, Al Garrity, expresident d'una companyia de ferrocarrils, l'havia deixada ben proveïda per a tota la vida, però Alfreda havia gastat una bona part de la fortuna, i ara tot el que posseïa es trobava dins aquell bagul: noranta mil dòlars en bitllets antics, grossos com un tovalló. Va fer col·locar un pany nou al bagul, així com un parell de baldes més a la porta de la cambra, que no havia tornat a traspassar des del dia que el seu promès la va deixar plantada, vestida de núvia i tot, feia exactament cinc-centes vint setmanes. Havia rebut una considerable patacada, però cap depressió econòmica no l'afectaria d'ara en endavant, i això era segur.

Fins aleshores, tot havia anat com una seda, però de feia un any o una cosa així, una variació s'havia produït en aquell pla infal·lible que ella havia maquinat. Del món exterior s'havia filtrat fins a les seves orelles un rumor d'inflació que feia glaçar la sang. Hi havia un xicot que es deia Bryan que no parava de parlar de les inversions en plata; o potser era que els bitllets, que començaven a desgastar-se a còpia de treure'ls i comptar-los cada nit al llit, havien perdut una part del seu encant i del seu valor. Al capdavall, quan no podia dormir, no parava de pensar que els bitllets no eren més que trossos de paper imprès. Sigui com sigui, El cas és que un dia va fer rodar la maneta del telèfon de paret i va trucar a una de les joieries més prestigioses de l'avinguda Maiden.

                                                                               William Irish. Un robatori molt costós

En temps de confinament... lectures a dojo! (I)

Bon dia a tothom! Primer de tot, esperem que tots i totes estigueu bé i que els vostres éssers estimats també ho estiguin. 

Ja fa uns quants dies que estem confinats a casa i la situació es va fent cada vegada més difícil, però els textos, els llibres, els poemes, els diàlegs, sempre ens acompanyen. I ara també les petites sortides que els menors de 14 anys podeu anar fent, sempre amb prudència, un cop al dia, acompanyats per un adult del vostre nucli familiar. Esperem que aquestes sortides estiguin essent productives i us serveixin per a portar una mica millor aquesta situació.

Avui us volem fer arribar el primer d'una sèrie de fragments per tal que els qui no disposeu de llibres a casa, pogueu llegir una miqueta durant aquests dies i perquè els qui ja disposeu de llibres en pogueu descobrir algun de nou. La nostra intenció és anar publicant fragments de textos que us facin companyia.

No cal dir que sempre que vulgueu podeu fer comentaris al blog i explicar què us ha semblat el text que hem triat, què us ha fet sentir, què penseu del que diu el personatge... Els esperem amb ganes!

Som-hi, doncs? Aquí teniu el primer:

Setze bocins de porcellana blanca de mides i formes diferents i un tub de pega "d'aquella que ho enganxa tot". El Max es lliura al joc, gens divertit, de fer-los encaixar, com qui munta un trencaclosques. Són quarts de quatre de la matinada i hauria de ser al llit, perquè s'ha de llevar d'aquí a tres hores, però ha promès a la Sara que ho faria i no ho vol deixar.

Un per un, va agafant els padellassos i els busca un possible company. Com més en troba, menys possibilitats d'error queden damunt la taula. N'unta la vora amb pega i els fa coincidir, pressionant lleugerament mentre el líquid enganxós fa el seu efecte. Satisfet, contempla el resultat. En alguns casos la cicatriu gairebé no es veu. En d'altres és més difícil, perquè el tall no és tan net, sinó que s'ha desfet en petits resquills. Amb tot, de mica en mica el Max torna a construir el que semblava perdut per sempre. Val la pena morir-se de son després d'una vetllada tan llarga com la d'aquesta nit. La Sara s'endurà una bona sorpresa quan entri a la cuina al matí i vegi que s'ha pres la molèstia.

Ha estat una nit estupenda. Primer, les confidències entre dos amics de tota la vida que es retroben en un bon moment. Després la Sara, tan encisadora, tan guapa, tan decidida. Què els passa, a les dones, quan tomben els quaranta? Experimenten una mena de procés de concentració de les qualitats que les fa més intenses, més intel·ligents, més serenes, més atractives que vint anys enrere. Així ha vist la seva dona, aquesta nit, i n'ha estat ufanós. Ufanós que sigui seva, quin sentiment més primitiu, més equivocat i més impropi d'ell, pensa el Max, i en canvi ha de reconèixer que és el sentiment que li ha alegrat la nit.

                                                                                         Care SANTOS. Desig de xocolata

Bona diada de Sant Jordi... confinada!!!

I bé... el dia ja ha arribat! Avui, encara que estiguem confinats, volem celebrar la diada de Sant Jordi amb vosaltres al nostre blog. Perquè... què seria un blog de biblioteca, sense els llibres, sense el Sant Jordi, sense l'escalfor que fa la literatura??? 

Sort dels llibres! Ens transporten, ens fan viatjar, ens fan viure aventures i ens permeten posar-nos a la pell dels personatges més curiosos... És per tot això que avui us volem oferir el començament d'una novel·la que és considerada un clàssic de la literatura. La va escriure Jules Verne i porta per títol La volta al món en vuitanta dies, una aventura ara mateix impensable i impossible que us permetrà visitar terres llunyanes i us enganxarà a llegir de tal manera que no podreu parar.

Us fem arribar el començament de la novel·la i un enllaç on la podreu llegir sencera en línia, en versió adaptada i, per tant, reduïda, per si aquest primer fragment us deixa intrigats.

Bona diada, lectors i lectores!!!

1. L'aposta

Phileas Fogg era una persona molt coneguda entre l'alta societat de Londres. Vivia en una cas situada en un dels millors barris de la ciutat.

Era un home metòdic i de poques paraules. Parlava tan poc sobre la seva vida i els seus orígens que gairebé ningú no sabia res d'ell. No tenia ni dona ni fills, i tampoc no se sabia qui eren els seus pares.

No li agradava viatjar i feia molts anys que no sortia de Londres.

L'única cosa certa i sabuda era que pertanyia al Reform Club. Hi anava cada dia a dinar, a llegir el diari i a jugar a cartes i a conversar amb els seus amics, tots ells de la seva mateixa classe social, com ara enginyers i banquers.

Phileas Fogg no treballava. Era molt ric. Havia heretat una fortuna, però ningú no gosava preguntar-li res sobre aquest tema, perquè sabien que no li agradava parlar d'ell mateix. A més a més, preguntar-ho era una cosa de mal gust: no s'adeia amb l'ambient selecte del Reform Club.

Fogg aparentava uns quaranta anys. Era elegant, ordenat, puntual i tranquil i s'ho agafava tot amb molta calma. No suportava canviar de costums, i per això seguia un ordre i un horari estrictes en la seva vida diària.

Què? Us animeu a seguir llegint??? Aquí teniu l'enllaç: 

La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne

Propostes per Sant Jordi

Bon dia, ahir a la tarda vam rebre una proposta de Sant Jordi d'Òmnium Cultural que ens va semblar interessant. Va, a veure qui s'anima a participar-hi!!!

Aprofitem per recordar-vos que, qui vulgui, pot escriure per a la participació del concurs de Sant Jordi del nostre centre. Teniu tota la informació al blog del centre, "El rastre del cargol":

http://elrastredelcargol.blogspot.com/2020/03/concurs-st-jordi20.html

Instituts tancats pel COVID-19!

Hola a tothom! Com sabeu, a partir d'ara i durant quinze dies, les escoles i instituts de Catalunya romandran tancats. També ho han fet així les biblioteques dels municipis. Però, a distància, nosaltres tindrem cura que la nostra es mantingui viva mitjançant el blog.

Avui us deixem amb una curiositat: Josep Pla, el 1918, escrivia a El quadern gris el següent:

8 de març.- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. (...) La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada.!

Ja ho veieu... A vegades ens sembla que el que ens passa a nosaltres no ha passat mai a ningú. Però la història és cíclica i les situacions es repeteixen.

Cuideu-vos molt i feu bondat! Ah! I aprofiteu per llegir molt!

Bones lectures!

El quadern gris, de Josep Pla

Una gran dona

Bon dia a tothom! Com sabeu, aquest diumenge es va celebrar el Dia de la Dona. Tot i que aquesta data al calendari és important, ens agradaria pensar que, cada vegada més, el Dia de la Dona és cada dia i que, a passes petites però fermes, es va avançant en la igualtat entre homes i dones. 

L'educació, el professorat i les famílies hem d'estar alerta a les nostres conductes per tal de donar exemple i generar models en què tots siguem iguals i siguem tractats com a iguals. 

És per això que des de la biblioteca hem volgut destacar, com a dona important pel nostre centre, la Montse Fauria, una dona esplèndida i meravellosa amb qui vam tenir l'oportunitat de treballar per a avançar en un món més just i millor per a tots i totes.

La Montse va ser una gran professional i també una gran persona a qui tots els qui vam conèixer recordem. I, per a honorar la seva persona i no oblidar-la mai, vam decidir, ja fa uns quants anys, posar el seu nom a la nostra biblioteca.

Malauradament, ens va deixar fa molt de temps, però encara la trobem a faltar i pensem en ella sovint.

Així doncs, aquí va aquest petit homenatge per a una gran dona:

Absència, de Miquel Martí i Pol

                                  És bo tenir sempre a punt el recurs

                                  d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne

                                  la pertinent cuirassa que em preservi

                                  del malson de l'enyor i la tristesa.

                                  Aleshores te'm fas present en cada

                                  vers que escric, i quan, sol, me'l repeteixo, 

                                  no hi ha distància entre el teu cos i el meu,

                                  units per sempre més en el poema.

L'Escala, Vila del Llibre 2020 (2ª edició)

Eo! Ja sabeu què fareu aquest cap de setmana? Encara no???

Aquí us deixem una proposta molt i molt interessant. A L'Escala se celebra per segon any consecutiu un cap de setmana ple d'events literaris. I tot en el marc incomparable d'un dels pobles mariners més bonics de l'Empordà!

Què? Us animeu a anar-hi? Si hi assistiu, deixeu comentaris amb recomanacions!!! 

 Cartell promocional d'enguany

http://www.viladelllibre.cat/lescala/

 

http://www.viladelllibre.cat/wp-content/uploads/2020/02/PROGRAMA_VLLESCALA2020_DEF.pdf

Booktràilers a 4t!!!

Bon dia a tothom! Els alumnes de 4t ens han sorprès amb aquestes obres d'art: dos booktràilers que fan tremolar! 

Et recomanem Xènia tens un whatsApp. Mira el nostre booktrailer i després vine'l a buscar a la biblioteca! Que fas aquí parat? Corre, vine a buscar-lo!

Martí Ceperuelo: https://youtu.be/dwD3W-3GmXo

Nerea Luna: https://youtu.be/XNCPT2nKN7Y

Felicitats, Nerea i Martí! Sou uns genis!

Inauguració Parelles Lingüístiques

Bon dia! Com alguns ja sabeu, el passat divendres 7 de febrer vam fer la inauguració de l'activitat de Parelles Lingüístiques a la biblioteca del centre amb més participants que mai.

Van assistir-hi les responsables del Consorci per a la Normalització Lingüística, la LIC externa, la directora del centre, la tutora d'aula d'acollida i la CLIC del centre, que van dir unes paraules i van explicar en què consistia l'activitat.

Per tal de sortejar els grups de conversa, es va fer un joc de parelles d'imatges que van preparar les dues responsables del Consorci. Moltes gràcies a la Susagna i l'Anna per encarregar-vos-en!

Dimecres passat, dia 12 de febrer, ja vam fer la primera sessió de parelles i va ser tot un èxit. A partir d'ara, cada dimecres ens trobarem a l'espai de l'hort per a xerrar una mica de tot. Esperem que aquestes 12 sessions donin molts fruits! En acabar l'activitat i com a cloenda, aquest curs s'aniran a visitar els centres de primària del municipi i els alumnes aprenents amb els seus voluntaris els explicaran un conte als més petits. Oi que pinta molt interessant?

Doncs, ara, per anar fent boca, us deixem unes fotografies per tal que veieu que la inauguració va anar molt i molt bé!  

Imatges de la inauguració a la biblioteca i fotografia de grup davant el Mural per la Pau

Un mural per la Pau

Bon dia, com ja sabeu, el nostre centre celebra cada any des de fa molt de temps el Dia de la Pau. Enguany hem tingut amb nosaltres l'Elisenda Berenguer, historiadora i professora de Secundària, que ens ha permès apropar-nos una mica més a la Neus Català, supervivent dels camps nazis i hem visionat al teatre La Gorga, de Palamós, la pel·lícula "Un saco de canicas". Aquesta setmana hem inaugurat finalment el Mural per la Pau, un mosaic de ceràmica que quedarà al centre en motiu d'aquest dia. El van realitzar alumnes de 1r a 4t d'ESO durant els tallers de Nadal del centre i, a la inauguració, l'Olga Mateos, de 1r d'ESO, i en Jesús Cebrian, de 4t d'ESO, van llegir unes paraules.

Us deixem aquí el text que es va llegir just abans de la inauguració i algunes fotografies que il·lustren aquest dia:

Inauguració mural Dia de la Pau 2020

La pau. Què és, la pau? El diccionari la defineix com un «estat de tranquil·litat o de quietud no torbat per fatics, molèsties, etc.»; també com un «estat d’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia,etc.»; i per últim, com un «estat d’una nació que no està en guerra amb una altra».

De veritat creieu que la pau és tan simple de definir? Els diccionaris no hi entenen, de sentiments! O això, o tot aquest etcètera ha d’incloure molts conceptes que suposadament hem de conèixer.

A l’institut Puig Cargol no hem volgut deixar passar l’oportunitat de, un any més, recordar a tothom què significa «pau» per a nosaltres. En aquest mural hi recollim conceptes com «justícia», «generositat», «amor», «igualtat», «diàleg», «cultura», «empatia», «llum» i «respecte». I, evidentment, «pau».

Perquè la pau és tot això i molt més. Per a nosaltres, la pau té un valor immens i no volem que quedi cenyida a una definició de diccionari. Volem que vagi molt més enllà, que ressoni per tot arreu, que es respiri en l’aire i que estigui present en cadascuna de les accions que fem dia rere dia.

Per la pau, per la justícia, per la generositat, per l’amor, per la igualtat, per la cultura, per l’empatia, per la llum i pel respecte. Perquè sempre que veiem aquest mural recordem en què es basa la convivència. Perquè sempre que ens sentim perduts, acabem trobant la pau.

                                                                      Dia de la Pau, 30 de gener de 2020

 

El Mural per la Pau, inaugurat el dimecres, 5 de febrer, ja llueix al centre

Dies diferents i tristos... però que no falti la lectura!

Bon dia, el nostre institut, igual que molts altres, ha hagut de restar tancat en motiu del temporal "Glòria", una catàstrofe meteorològica que ha causat molts danys a tot Catalunya. 

Potser algun de vosaltres coneix llibres relacionats amb aquest tipus de fenòmens, que expliquen històries situades a llocs on s'han patit o sobre persones que les han patit.

Si és així, per què no ens feu arribar els títols d'aquestes novel·les? Va, nois i noies! A veure si el temporal ens porta algunes recomanacions... Nosaltres us proposem La filla de la tempesta, de Santi Baró, on hi apareix la forta riuada de 1962 que va arrasar el Vallès Occidental.

Va, animeu-vos, que segur que teniu mil recomanacions per fer!

Portada de La filla de la tempesta, de Santi Baró

T'agrada llegir? Recomana llibres!

Bon dia, aquesta és una crida a tots aquells a qui els agradi llegir. Us animem a recomanar llibres als companys i companyes i a compartir les vostres impressions sobre la lectura amb ells. 

Si algun/a de vosaltres us animeu a recomanar algun llibre, veniu de seguida a la biblioteca! Si som uns quants, ens organitzarem per a recomanar lectures a la resta d'alumnat!

Mentrestant, us deixem aquest enllaç amb recomanacions de llibres per a adolescents extret d'adolescents.cat. Cliqueu a sobre de la fotografia i veureu!

Va, som-hi! Tots per la lectura! Tots a llegir! Perquè llegir mola!

Imatge extreta de la pàgina adolescents.cat

Comencem l'any amb notícies tristes

Bon dia! Ahir dilluns, 13 de gener, va morir Isabel Clara-Simó, autora de literatura catalana amb una grandíssima producció i guardonada el 2017 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

A la nostra biblioteca hi podeu trobar novel·les seves tan conegudes com El gust amarg de la cervesa, La salvatge o Raquel.

Aquí us deixem un enllaç a la notícia:

https://www.ccma.cat/324/mor-lescriptora-isabel-clara-simo-als-76-anys/noticia/2979530/#.Xh2eSVz643g.gmail

Portades de novel·les d'Isabel Clara-Simó