Frase cèlebre sobre biblioteques



Siempre imaginé que el Paraíso sería algun tipo de biblioteca.

Jorge Luis Borges (1899-1986). Escriptor argentí

21 de maig del 2020

En temps de confinament... lectures a dojo! (III)

Bon dia a tothom! 
Avui, a les nostres lectures per al confinament, us presentem diversos textos de l'artista Antoni Tàpies, acompanyats, tots ells, d'alguna de les seves pintures. Esperem que us agradin i que us serveixin de lectura i de fórmula d'evasió per a acabar de passar aquests dies a casa. Us fem arribar els enllaços per tal que pugueu gaudir del meravellós format amb què vénen presentats per la Fundació Tàpies.
Som-hi!

https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/El-joc.pdf
https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/Comunicacio_mur.pdf
https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/Res-no-cat.pdf
https://fundaciotapies.org/wp-content/uploads/2020/05/creus.pdf

Imatge d'Antoni Tàpies amb una de les seves obres de fons

8 de maig del 2020

En temps de confinament... lectures a dojo! (II)

Bon dia! Ja tornem a ser amb vosaltres per a portar-vos un nou text que esperem que us agradi molt i molt.
El fragment d'avui l'hem tret d'un relat de misteri de William Irish que porta per títol Un robatori molt costós. Us fem arribar el principi de la història, esperant que us enganxi tant que no pugueu esperar a saber com acaba i el busqueu per a acabar de llegir-lo.
I diu així...

La senyora Alfreda Garrity va tenir un espant terrible quan es va produir la Gran Depressió del 1893. Tot al seu entorn, veia que els bancs feien fallida i que les accions queien fins a sota terra, i tot allò li va fer perdre el poc seny que li quedava després d'un desengany amorós que havia sofert deu anys abans. Sempre que recordava aquella crisi, es tranquil·litzava contemplant el bagul de tapa arquejada que tenia en un racó de la cambra d'hotel on vivia.
El seu pare, Al Garrity, expresident d'una companyia de ferrocarrils, l'havia deixada ben proveïda per a tota la vida, però Alfreda havia gastat una bona part de la fortuna, i ara tot el que posseïa es trobava dins aquell bagul: noranta mil dòlars en bitllets antics, grossos com un tovalló. Va fer col·locar un pany nou al bagul, així com un parell de baldes més a la porta de la cambra, que no havia tornat a traspassar des del dia que el seu promès la va deixar plantada, vestida de núvia i tot, feia exactament cinc-centes vint setmanes. Havia rebut una considerable patacada, però cap depressió econòmica no l'afectaria d'ara en endavant, i això era segur.
Fins aleshores, tot havia anat com una seda, però de feia un any o una cosa així, una variació s'havia produït en aquell pla infal·lible que ella havia maquinat. Del món exterior s'havia filtrat fins a les seves orelles un rumor d'inflació que feia glaçar la sang. Hi havia un xicot que es deia Bryan que no parava de parlar de les inversions en plata; o potser era que els bitllets, que començaven a desgastar-se a còpia de treure'ls i comptar-los cada nit al llit, havien perdut una part del seu encant i del seu valor. Al capdavall, quan no podia dormir, no parava de pensar que els bitllets no eren més que trossos de paper imprès. Sigui com sigui, El cas és que un dia va fer rodar la maneta del telèfon de paret i va trucar a una de les joieries més prestigioses de l'avinguda Maiden.

                                                                               William Irish. Un robatori molt costós

29 d’abril del 2020

En temps de confinament... lectures a dojo! (I)

Bon dia a tothom! Primer de tot, esperem que tots i totes estigueu bé i que els vostres éssers estimats també ho estiguin. 
Ja fa uns quants dies que estem confinats a casa i la situació es va fent cada vegada més difícil, però els textos, els llibres, els poemes, els diàlegs, sempre ens acompanyen. I ara també les petites sortides que els menors de 14 anys podeu anar fent, sempre amb prudència, un cop al dia, acompanyats per un adult del vostre nucli familiar. Esperem que aquestes sortides estiguin essent productives i us serveixin per a portar una mica millor aquesta situació.
Avui us volem fer arribar el primer d'una sèrie de fragments per tal que els qui no disposeu de llibres a casa, pogueu llegir una miqueta durant aquests dies i perquè els qui ja disposeu de llibres en pogueu descobrir algun de nou. La nostra intenció és anar publicant fragments de textos que us facin companyia.
No cal dir que sempre que vulgueu podeu fer comentaris al blog i explicar què us ha semblat el text que hem triat, què us ha fet sentir, què penseu del que diu el personatge... Els esperem amb ganes!
Som-hi, doncs? Aquí teniu el primer:

Setze bocins de porcellana blanca de mides i formes diferents i un tub de pega "d'aquella que ho enganxa tot". El Max es lliura al joc, gens divertit, de fer-los encaixar, com qui munta un trencaclosques. Són quarts de quatre de la matinada i hauria de ser al llit, perquè s'ha de llevar d'aquí a tres hores, però ha promès a la Sara que ho faria i no ho vol deixar.
Un per un, va agafant els padellassos i els busca un possible company. Com més en troba, menys possibilitats d'error queden damunt la taula. N'unta la vora amb pega i els fa coincidir, pressionant lleugerament mentre el líquid enganxós fa el seu efecte. Satisfet, contempla el resultat. En alguns casos la cicatriu gairebé no es veu. En d'altres és més difícil, perquè el tall no és tan net, sinó que s'ha desfet en petits resquills. Amb tot, de mica en mica el Max torna a construir el que semblava perdut per sempre. Val la pena morir-se de son després d'una vetllada tan llarga com la d'aquesta nit. La Sara s'endurà una bona sorpresa quan entri a la cuina al matí i vegi que s'ha pres la molèstia.
Ha estat una nit estupenda. Primer, les confidències entre dos amics de tota la vida que es retroben en un bon moment. Després la Sara, tan encisadora, tan guapa, tan decidida. Què els passa, a les dones, quan tomben els quaranta? Experimenten una mena de procés de concentració de les qualitats que les fa més intenses, més intel·ligents, més serenes, més atractives que vint anys enrere. Així ha vist la seva dona, aquesta nit, i n'ha estat ufanós. Ufanós que sigui seva, quin sentiment més primitiu, més equivocat i més impropi d'ell, pensa el Max, i en canvi ha de reconèixer que és el sentiment que li ha alegrat la nit.

                                                                                         Care SANTOS. Desig de xocolata



23 d’abril del 2020

Bona diada de Sant Jordi... confinada!!!

I bé... el dia ja ha arribat! Avui, encara que estiguem confinats, volem celebrar la diada de Sant Jordi amb vosaltres al nostre blog. Perquè... què seria un blog de biblioteca, sense els llibres, sense el Sant Jordi, sense l'escalfor que fa la literatura??? 
Sort dels llibres! Ens transporten, ens fan viatjar, ens fan viure aventures i ens permeten posar-nos a la pell dels personatges més curiosos... És per tot això que avui us volem oferir el començament d'una novel·la que és considerada un clàssic de la literatura. La va escriure Jules Verne i porta per títol La volta al món en vuitanta dies, una aventura ara mateix impensable i impossible que us permetrà visitar terres llunyanes i us enganxarà a llegir de tal manera que no podreu parar.
Us fem arribar el començament de la novel·la i un enllaç on la podreu llegir sencera en línia, en versió adaptada i, per tant, reduïda, per si aquest primer fragment us deixa intrigats.
Bona diada, lectors i lectores!!!

1. L'aposta

Phileas Fogg era una persona molt coneguda entre l'alta societat de Londres. Vivia en una cas situada en un dels millors barris de la ciutat.
Era un home metòdic i de poques paraules. Parlava tan poc sobre la seva vida i els seus orígens que gairebé ningú no sabia res d'ell. No tenia ni dona ni fills, i tampoc no se sabia qui eren els seus pares.
No li agradava viatjar i feia molts anys que no sortia de Londres.
L'única cosa certa i sabuda era que pertanyia al Reform Club. Hi anava cada dia a dinar, a llegir el diari i a jugar a cartes i a conversar amb els seus amics, tots ells de la seva mateixa classe social, com ara enginyers i banquers.
Phileas Fogg no treballava. Era molt ric. Havia heretat una fortuna, però ningú no gosava preguntar-li res sobre aquest tema, perquè sabien que no li agradava parlar d'ell mateix. A més a més, preguntar-ho era una cosa de mal gust: no s'adeia amb l'ambient selecte del Reform Club.
Fogg aparentava uns quaranta anys. Era elegant, ordenat, puntual i tranquil i s'ho agafava tot amb molta calma. No suportava canviar de costums, i per això seguia un ordre i un horari estrictes en la seva vida diària.

Què? Us animeu a seguir llegint??? Aquí teniu l'enllaç: 


16 d’abril del 2020

Propostes per Sant Jordi

Bon dia, ahir a la tarda vam rebre una proposta de Sant Jordi d'Òmnium Cultural que ens va semblar interessant. Va, a veure qui s'anima a participar-hi!!!



Aprofitem per recordar-vos que, qui vulgui, pot escriure per a la participació del concurs de Sant Jordi del nostre centre. Teniu tota la informació al blog del centre, "El rastre del cargol":

13 de març del 2020

Instituts tancats pel COVID-19!

Hola a tothom! Com sabeu, a partir d'ara i durant quinze dies, les escoles i instituts de Catalunya romandran tancats. També ho han fet així les biblioteques dels municipis. Però, a distància, nosaltres tindrem cura que la nostra es mantingui viva mitjançant el blog.
Avui us deixem amb una curiositat: Josep Pla, el 1918, escrivia a El quadern gris el següent:

8 de març.- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. (...) La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada.!

Ja ho veieu... A vegades ens sembla que el que ens passa a nosaltres no ha passat mai a ningú. Però la història és cíclica i les situacions es repeteixen.

Cuideu-vos molt i feu bondat! Ah! I aprofiteu per llegir molt!

Bones lectures!


El quadern gris, de Josep Pla

10 de març del 2020

Una gran dona

Bon dia a tothom! Com sabeu, aquest diumenge es va celebrar el Dia de la Dona. Tot i que aquesta data al calendari és important, ens agradaria pensar que, cada vegada més, el Dia de la Dona és cada dia i que, a passes petites però fermes, es va avançant en la igualtat entre homes i dones. 
L'educació, el professorat i les famílies hem d'estar alerta a les nostres conductes per tal de donar exemple i generar models en què tots siguem iguals i siguem tractats com a iguals. 
És per això que des de la biblioteca hem volgut destacar, com a dona important pel nostre centre, la Montse Fauria, una dona esplèndida i meravellosa amb qui vam tenir l'oportunitat de treballar per a avançar en un món més just i millor per a tots i totes.
La Montse va ser una gran professional i també una gran persona a qui tots els qui vam conèixer recordem. I, per a honorar la seva persona i no oblidar-la mai, vam decidir, ja fa uns quants anys, posar el seu nom a la nostra biblioteca.
Malauradament, ens va deixar fa molt de temps, però encara la trobem a faltar i pensem en ella sovint.
Així doncs, aquí va aquest petit homenatge per a una gran dona:

Absència, de Miquel Martí i Pol

                                  És bo tenir sempre a punt el recurs
                                  d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne
                                  la pertinent cuirassa que em preservi
                                  del malson de l'enyor i la tristesa.
                                  Aleshores te'm fas present en cada
                                  vers que escric, i quan, sol, me'l repeteixo, 
                                  no hi ha distància entre el teu cos i el meu,
                                  units per sempre més en el poema.

28 de febrer del 2020

L'Escala, Vila del Llibre 2020 (2ª edició)

Eo! Ja sabeu què fareu aquest cap de setmana? Encara no???
Aquí us deixem una proposta molt i molt interessant. A L'Escala se celebra per segon any consecutiu un cap de setmana ple d'events literaris. I tot en el marc incomparable d'un dels pobles mariners més bonics de l'Empordà!
Què? Us animeu a anar-hi? Si hi assistiu, deixeu comentaris amb recomanacions!!! 

 Cartell promocional d'enguany

 

27 de febrer del 2020

Booktràilers a 4t!!!

Bon dia a tothom! Els alumnes de 4t ens han sorprès amb aquestes obres d'art: dos booktràilers que fan tremolar! 

Et recomanem Xènia tens un whatsApp. Mira el nostre booktrailer i després vine'l a buscar a la biblioteca! Que fas aquí parat? Corre, vine a buscar-lo!

Martí Ceperuelo: https://youtu.be/dwD3W-3GmXo



Felicitats, Nerea i Martí! Sou uns genis!

17 de febrer del 2020

Inauguració Parelles Lingüístiques

Bon dia! Com alguns ja sabeu, el passat divendres 7 de febrer vam fer la inauguració de l'activitat de Parelles Lingüístiques a la biblioteca del centre amb més participants que mai.
Van assistir-hi les responsables del Consorci per a la Normalització Lingüística, la LIC externa, la directora del centre, la tutora d'aula d'acollida i la CLIC del centre, que van dir unes paraules i van explicar en què consistia l'activitat.
Per tal de sortejar els grups de conversa, es va fer un joc de parelles d'imatges que van preparar les dues responsables del Consorci. Moltes gràcies a la Susagna i l'Anna per encarregar-vos-en!
Dimecres passat, dia 12 de febrer, ja vam fer la primera sessió de parelles i va ser tot un èxit. A partir d'ara, cada dimecres ens trobarem a l'espai de l'hort per a xerrar una mica de tot. Esperem que aquestes 12 sessions donin molts fruits! En acabar l'activitat i com a cloenda, aquest curs s'aniran a visitar els centres de primària del municipi i els alumnes aprenents amb els seus voluntaris els explicaran un conte als més petits. Oi que pinta molt interessant?
Doncs, ara, per anar fent boca, us deixem unes fotografies per tal que veieu que la inauguració va anar molt i molt bé!  








Imatges de la inauguració a la biblioteca i fotografia de grup davant el Mural per la Pau


7 de febrer del 2020

Un mural per la Pau

Bon dia, com ja sabeu, el nostre centre celebra cada any des de fa molt de temps el Dia de la Pau. Enguany hem tingut amb nosaltres l'Elisenda Berenguer, historiadora i professora de Secundària, que ens ha permès apropar-nos una mica més a la Neus Català, supervivent dels camps nazis i hem visionat al teatre La Gorga, de Palamós, la pel·lícula "Un saco de canicas". Aquesta setmana hem inaugurat finalment el Mural per la Pau, un mosaic de ceràmica que quedarà al centre en motiu d'aquest dia. El van realitzar alumnes de 1r a 4t d'ESO durant els tallers de Nadal del centre i, a la inauguració, l'Olga Mateos, de 1r d'ESO, i en Jesús Cebrian, de 4t d'ESO, van llegir unes paraules.
Us deixem aquí el text que es va llegir just abans de la inauguració i algunes fotografies que il·lustren aquest dia:

Inauguració mural Dia de la Pau 2020

La pau. Què és, la pau? El diccionari la defineix com un «estat de tranquil·litat o de quietud no torbat per fatics, molèsties, etc.»; també com un «estat d’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia,etc.»; i per últim, com un «estat d’una nació que no està en guerra amb una altra».
De veritat creieu que la pau és tan simple de definir? Els diccionaris no hi entenen, de sentiments! O això, o tot aquest etcètera ha d’incloure molts conceptes que suposadament hem de conèixer.
A l’institut Puig Cargol no hem volgut deixar passar l’oportunitat de, un any més, recordar a tothom què significa «pau» per a nosaltres. En aquest mural hi recollim conceptes com «justícia», «generositat», «amor», «igualtat», «diàleg», «cultura», «empatia», «llum» i «respecte». I, evidentment, «pau».
Perquè la pau és tot això i molt més. Per a nosaltres, la pau té un valor immens i no volem que quedi cenyida a una definició de diccionari. Volem que vagi molt més enllà, que ressoni per tot arreu, que es respiri en l’aire i que estigui present en cadascuna de les accions que fem dia rere dia.
Per la pau, per la justícia, per la generositat, per l’amor, per la igualtat, per la cultura, per l’empatia, per la llum i pel respecte. Perquè sempre que veiem aquest mural recordem en què es basa la convivència. Perquè sempre que ens sentim perduts, acabem trobant la pau.

                                                                      Dia de la Pau, 30 de gener de 2020


 
El Mural per la Pau, inaugurat el dimecres, 5 de febrer, ja llueix al centre

24 de gener del 2020

Dies diferents i tristos... però que no falti la lectura!

Bon dia, el nostre institut, igual que molts altres, ha hagut de restar tancat en motiu del temporal "Glòria", una catàstrofe meteorològica que ha causat molts danys a tot Catalunya. 
Potser algun de vosaltres coneix llibres relacionats amb aquest tipus de fenòmens, que expliquen històries situades a llocs on s'han patit o sobre persones que les han patit.
Si és així, per què no ens feu arribar els títols d'aquestes novel·les? Va, nois i noies! A veure si el temporal ens porta algunes recomanacions... Nosaltres us proposem La filla de la tempesta, de Santi Baró, on hi apareix la forta riuada de 1962 que va arrasar el Vallès Occidental.
Va, animeu-vos, que segur que teniu mil recomanacions per fer!

Portada de La filla de la tempesta, de Santi Baró

16 de gener del 2020

T'agrada llegir? Recomana llibres!

Bon dia, aquesta és una crida a tots aquells a qui els agradi llegir. Us animem a recomanar llibres als companys i companyes i a compartir les vostres impressions sobre la lectura amb ells. 
Si algun/a de vosaltres us animeu a recomanar algun llibre, veniu de seguida a la biblioteca! Si som uns quants, ens organitzarem per a recomanar lectures a la resta d'alumnat!
Mentrestant, us deixem aquest enllaç amb recomanacions de llibres per a adolescents extret d'adolescents.cat. Cliqueu a sobre de la fotografia i veureu!
Va, som-hi! Tots per la lectura! Tots a llegir! Perquè llegir mola!

https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/41798/llibres/llegir/aquest/estiu
Imatge extreta de la pàgina adolescents.cat

14 de gener del 2020

Comencem l'any amb notícies tristes

Bon dia! Ahir dilluns, 13 de gener, va morir Isabel Clara-Simó, autora de literatura catalana amb una grandíssima producció i guardonada el 2017 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 
A la nostra biblioteca hi podeu trobar novel·les seves tan conegudes com El gust amarg de la cervesa, La salvatge o Raquel.
Aquí us deixem un enllaç a la notícia:

10 de desembre del 2019

Novetat!!! Ja tenim aquí la trilogia de la Jenny Han!

Bon dia! Avui estem molt contents d'anunciar-vos que ja tenim a la biblioteca la trilogia de Jenny Han, Estiu, basada en la pel·lícula de Netflix A todos los chicos de los que me enamoré. Tenim totes tres novel·les disponibles a partir d'avui mateix: Un estiu diferent, Un estiu sense tu i Sempre ens quedarà l'estiu. Veniu a buscar-los de seguida, que volen!!!


Portada dels tres llibres que formen la trilogia Estiu, de Jenny Han

21 de novembre del 2019

Recomanacions 1r d'ESO: La crida del bosc, de Jack London

Bon dia, els alumnes de 1r d'ESO estan que no paren! Aquí teniu una altra tasca de lectura que han realitzat. Aquest cop les portades que veureu són per a La crida del bosc, de Jack London, un clàssic que no us podeu perdre.
Moltes felicitats a tots! Sou genials!



ENCARA NO HAS LLEGIT LA CRIDA SALVATGE? A QUÈ ESPERES? VINE, CORRE A BUSCAR-LO!
EL TENIM A LA BIBLIOTECA!


El llibre La crida salvatge, de Jack London, és un dels llibres de lectura obligatòria de primer d’ESO. L’alumnat de 1r-A ja l’ha acabat de llegir i l’ha treballat fent-ne un dossier. Els ha agradat tant, que n’han volgut fer alguns comentaris i recomanacions pel blog de la biblioteca del nostre centre:


1.Sentireu moltes emocions durant la lectura: molta pena quan peguen el gos, en Buck, alegria quan veiem que se’n surt i nervis quan ens acostem al final.
2.Si teniu algun animal a casa vostra us el recomanem especialment, perquè aquest llibre ajuda a entendre com senten els animals.
3.També podreu aprendre com es pot sobreviure en un lloc cobert de neu!
4.Aprendreu també que hi ha persones bones i dolentes i també animals bons i dolents.
5.Mota intriga per saber si Buck tornarà a casa o es quedarà al boc... i nosaltres no us ho direm pas!
Els alumnes de 1r –A ens expliquen que és una lectura densa, perquè a cada pàgina passen coses, però ens diuen també que els dibuixos ajuden a fer-la més àgil.
Finalment, ens comenten que han volgut afegir una portada sobre aquesta lectura al seu dossier.
Aquestes en són algunes de les més maques: 




Portades de La crida del bosc, de Jack London